Tran Teruel Ruta 8 dies (7 nits) en Btt per la “España Vacia” consta d’un recorregut de 340 km i 7.264 m. de desnivell acumulat. L’essència del Btt pedalant durant 6 dies. Paisatges erms i desolats, gairebé salvatges, entre extensos boscos i amplies pastures… Descobrint la Espanya Buidada on el pas del temps sembla diferent i l’abandonament del territori mostra un paisatge sorprenent.
v
Dia 1.- Terol
Arribada a Terol per a la Trans Teruel Ruta 8 dies Btt. Si hi ha temps, visita la població fent un destacat incís al barri del nucli antic de la ciutat. Sopar (no inclòs) a Terol, aprofitant la passejada allotjament a un bon Hotel.
Inclou: Allotjament en un bon Hotel.
Día 2. Terol – Virgen de la Vega (Alcalá de la Selva). ¡Comença l’aventura de la Trans Terol Ruta 8 dies!
60 Km. – 1.360 m. desnivell acumulat.
Havent esmorzat, la Trans Teruel Ruta 8 dies surt de Terol en direcció Conca. I abans del pàrquing d’autocaravanes la ruta surt cap al Parc d’Atraccions (i també el museu) Dinópolis. Es tracta d’un dels museus de paleontologia més grans del món.
Aviat se segueix una pista en direcció nord-est, que arriba aviat a la “Fuente Cerrada”. Aquest serà un dels patrons habituals de tota la ruta: les àrees de pícnic ubicades a les fonts d’entrada/sortida de totes les poblacions. Algunes, fins i tot amb un petit refugi o una ermita… o totes dues coses!
La Trans Teruel Ruta 8 dies s’endinsa per magnífiques pinedes seguint pel Camí d’Escriche. La primera gran sorpresa del dia, una gran casa restaurada, al costat d´una església (també restaurada…i una zona d´apartaments a mig construir abandonats). “Terol Existeix!”. Se segueix ascendint entre enormes pinedes durant un 6 – 7 km en què els paisatges esdevenen relativament erms fins a assolir l’ermita de Santa Quitèria, al costat d’un berenador i una font. Un dels laterals de l’ermita és un bon i pràctic refugi per a pastors i excursionistes. Un bon lloc per seure i descansar. Finalment, Sedrilles (Cedrillas). Hi ha un bar restaurant (que també és hostal i local de reunió del poble) i sorprèn positivament l’existència de diverses empreses càrnies que han aportat forasters que estan repoblant al poble.
TARDA
Sortint de Sedrilles (Cedrillas), la ruta puja fins a Monteagudo del Castillo, entrant puntualment per dins de la població per observar un bonic portal de muralla.
Aviat comença el tram més bonic del dia, travessant una extensa vall entre pastures i boscos (per sobre dels 1.500 metres) seguint un dels nombrosos PR locals i que ja s’endinsa per la Serra de Gúdar. L’àmplia pista inicial es converteix cada cop més estreta fins que, just abans de no ser ciclable, es desvia per baixar cap a Alcalá de la Selva.
El canvi d’entorn és sorprenent. Tant Alcalá de la Selva -que encara conserva cert del seu encant d’antic poblet- com, sobretot, la turística àrea de Mare de Déu de la Vega es deuen gairebé únicament al turisme de les properes Pistes de Vall de Llinars (Valdelinares). Hotels, apartaments, aparthotels, hostals, lloguer de botes, skis… Pels valencians, són les pistes més properes.
El sopar i l’allotjament es troba en un magnífic Hotel a la Mare de Déu de la Vega, a 1 km d’Alcalá. Allà també hi haurà l’equipatge.
Inclou: Esmorzar, sopar i allotjament.
Día 3.- Alcalá de la Selva – Mosquerola (Mosqueruela). Creuant la Serra de Gúdar.
54 Km. – 1.231 m. desnivell acumulat.
A l’etapa d’avui de la Trans Terol Ruta 8 dies es travessa una de les tres serralades més importants de Terol: la Serra de Gúdar, on s’ubiquen les pistes principals i el nombre més gran d’esquiadors de la província. Però per començar, cal arribar fins a Gúdar i pràcticament, des d’Alcalá, l’única opció és fer-ho per carretera (uns 10 km en total) fins a Gúdar, excel·lent mirador de la vall.
En efecte, Gúdar, encimbellat sobre un turó (1.600 m.), és una petita població de 70 habitants que encara sobreviu probablement gràcies al turisme. Les cases antigues han estat reconvertides en hostals, apartaments i, sobretot, segones residències d’estiuejants i esquiadors que gaudeixen d’uns paisatges privilegiats, al nord de la Serra de Gúdar.
Perquè des d’allà, la ruta segueix pel camí de Valdelinares, pujant entre espessos boscos de pi negre fins al Coll de la Imatge (1.888 m.) per una magnífica pista. Prèviament, s’ha deixat enrere la Riera Blanca i algunes masies, desgraciadament abandonades com les Masies de la Solsida, la d’Izquierdo,… Teruel Existe!
Aquí hi ha l’opció de pujar un darrer tram fins al cim de Peñaroya, 2018 m., el punt més alt de la ruta. Sigui com sigui, un quilòmetre més enllà del Coll de la Imatge arriba al Coll de la Gitana, a 1.914 m, on apareix la pista asfaltada (i el GR 8) provinent de les pistes d’esquí. Se segueix i aviat arriba a Vall de Llinars (Valdelinares), el poble habitat més alt de la Península Ibèrica (1.700 m).
Amb prou feines hi ha 80 habitants censats (en viuen menys, potser una dotzena tot l’any), es tracta d’un altre poble similar a Gúdar, on un bon nombre de cases han estat reconvertides en segones residències de lloguer, apartaments i cases de turisme rural.
TARDA
Seguint el GR, la ruta baixa fins al riu i puja, suaument, per una magnífica pista forestal, que travessa magnífics i espessos boscos de pi negre de la Serra de Gúdar. A tenir en compte els nombrosos rètols de recollida de bolets controlada i zones de vedat privat (molt habitual al llarg de la ruta). De fet, és fàcil observar ramats de cabirols entre les zones acotades, pedalejant pels voltants.
Finalment, la ruta baixa per una pista mal asfaltada cap a Mosquerola (Mosqueruela), fi de l’etapa. Després de fer una petita passejada per la població, s’arriba a l’allotjament: un bonic i acollidor hostal de poble, a tocar de la carretera, on es pot gaudir d’un bon sopar. Val la pena fer una passejada pel poble; encara conserva bona part de les muralles, i les boniques porxades de la plaça major.
Com la majoria dels pobles de la Serra de Gúdar, es deu en bona part al turisme i moltes cases han esdevingut segones residències, cases de lloguer, apartaments… Sembla que a mitjans del segle passat vivien al voltant dels 1.000 habitants, però avui només n’hi ha menys de la meitat, tot i que a l’estiu es duplica. Bona part de la gent jove resideix a València i aprofiten l’estiu per tornar a la casa familiar.
Inclou: Esmorzar, sopar i allotjament en un acollidor hotel familiar.
Dia 4.- Mosquerola (Mosqueruela) – Móra de Rubiols (Mora de Rubielos). Quins pobles més encisadors a la Trans Teruel Ruta 8 dies!.
67,14 Km. – 1.492 m. desnivell acumulat.
L’etapa més exigent, malgrat ser la de més asfalt. La ruta es va intentar dissenyar seguint els PR locals, però sovint estan abandonats i coberts de vegetació…
En qualsevol cas, la ruta comença refent els darrers 5 km. fins al trencall de la pista de Llinars de Mora (Linares de Mora), fins que el PR, en travessar la carretera, es perd entre l’alta vegetació. Una pena!
Per això, cal continuar per carretera fins a Linares. Carrers estrets i costeruts, l’església al cim i els portals entre muralles. Però “ficat” al fons d’una profunda vall, només accesible pel curs natural del riu, per on segueix la carretera durant 8 km.
Aleshores, comença un preciós tram de bosc, després d’una brutal pujada (1 km) fins a un bon mirador. Aquí comença una llarguíssima baixada (8 km i 500 m. de desnivell) fins a Nogueruelas. Preciosos boscos, camps i masies, la majoria abandonades, pastures i ramats… un entorn meravellós.
Nogueroles (Nogueruelas), de 200 habitants, es mostra viu i actiu. Ser a la carretera que utilitzen molts valencians per a l’esquí l’afavoreix. Amb de diversos establiments, bars i restaurants… i una farmàcia.
Sortint del poble tot és força més àrid i erm fins al Mas de la Chupadilla, on es deixa el PR (puntualment, no és ciclable) per una pistota de mal fer fins a la riera de Rubielos. Quines aigües tan netes i cristal·lines tenen tants rierols de Terol!. Un antic camí de ramats (hi ha abeuradors als marges de pedra) mena a Rubiols de Mora (Rubielos de Mora).
Juntament amb Móra de Rubiols (Mora de Rubielos), es considera un dels pobles més bonics d’Espanya (es llegeix a diversos rètols). Conserva les muralles i un nucli antic sense edificis “incongruents”. Aquesta és la seva grandesa: tot conserva amb el mateix estil.
TARDA
Després del dinar (inclòs en el preu) molt a prop de l’Ajuntament i l’Oficina de Turisme (no perdre’s el preciós pati interior abans de dinar), la ruta continua cap a Rubiols de Mora (Rubiols de Mora) seguint el GR del Camí del Cid. Primer baixa fins al fons d’un barranc (996 m.) per un paisatge força àrid i sec. Però a l’altra banda tot canvia; mentre la ruta puja fins al Coll de Hoya Marín, els paisatges són de boscos espessos per camins trencats i sovint massa abandonats. Es poden veure ramats de bestiar, esquirols, cabirols envoltats sempre per una vegetació aclaparadora, que no deixa veure més enllà de l’entorn del bosc…
Passat el coll, la ruta travessa la carretera i continua cap a una zona de berenars… però el Camí del Cid puja per un sender impossible i cal baixar els darrers quatre quilòmetres fins a Móra de Rubiols (Mora de Rubielos) per carretera. Allà hi ha l’allotjament en un magnífic Hotel. No hi ha sopar inclòs (hi ha hagut el dinar del migdia) però el poble disposa d´un gran nombre de locals de restauració. Millor aprofitar per fer una passejada i descobrir l’encant d’aquest bonic poble, a més, d’algun bon restaurant.
Móra de Rubiols potser no té un nucli antic tan encantador com Rubiols de Mora, però disposa, per contra, d’un magnífic castell, visitable. Impressionant. Els seus portals, les muralles…
Inclou: Esmorzar, dinar a Rubiols (Rubielos de Mora) i allotjament en un bon Hotel a Móra de Rubiols (Mora de Rubielos).
x
Dia 5 – Mora de Rubiols (Mora de Rubielos) – Villel. Creuant la Serralada de Javalambre.
63,90 Km. – 925 m. desnivell acumulat.
La 5a etapa de la Trans Teruel Ruta 8 dies comença després d’un bon esmorzar (inclòs) a l’hotel. És aconsellable visitar el castell però, malauradament, obren a les 10:00h. Si hi ha temps, val la pena.
La ruta va cap a l’oest, cap al popular Embassament de Valbona. El camí és bo i s’hi arriba aviat. A continuació, el GR8 asfaltat mena a Valbona per l’Ermita de Loreto (és del tot habitual trobar ermites, santuaris i esglesioles a les entrades i sortides de les poblacions).
Valbona apareix, potser, sense gaire encant. Però aviat destaquen les arcades de l’Ajuntament, al costat d’un antic portal d’accés. I a prop hi ha el Museu d’Història Natural i Etnogràfica del poble…
En qualsevol cas, la ruta porta cap a La Puebla de Valverde alternant el Camí del Cid i el GR8. Primer, baixem al fons del riu Mijares, a 890 m. per pujar, a poc a poc per un seguit d’excel·lents pistes amb bon rodatge per la Vereda del Rio. Si es continua pel Camino de los Ciegos seguint el GR, es baixa al fons del torrent per un llit de pedres. És per això que el Trans Terol deixa el GR i baixa per l’asfalt, pujant a La Puebla per l’antic camí ral. Es creua el poble pel carrer Major (que canvia de nom diverses vegades), amb diversos bars i restaurants. Val la pena fer-hi un mos, perquè no hi haurà cap altre poble fins a Cubla, quasi 20 km més enllà per un territori completament erm i desolat. Ben erm i desolat.
TARDA
Després de La Puebla cal creuar l’autopista a través de diverses rotondes per començar el tram més impressionant del dia: el vessant nord de la Serra de Javalambre.
Després d’un primer quilòmetre d’ascens molt exigent, la ruta va pujant suaument en un entorn impressionant. Les savines van desapareixent, lentament, i el paisatge es torna erm i solitari. No hi ha ABSOLUTAMENT res a diversos quilòmetres al voltant. L’Espanya buidada. El paisatge continua essent excepcionalment impressionant, d’extenses planures durant uns quants quilòmetres gairebé planers. Finalment, el «sifó» del barranc de la Casa de la Guinyalda, un mas solitari, que cal creuar amb una darrera ascensió un punt exigent. Queden uns trams de ziga-zaga i tot seguit, ja el descens fins a Cubla.
Pero Cubla, amb uns 50 habitants, només té un minúscul bar/local social, on és recomanable trucar abans si es vol endrapar res…
Es segueix pel Camí de les Lomas, en direcció oest, seguint un PR local fins a assolir el Collado de Roldán. Aviat es deixa el PR que baixa directament per un corriol molt pedregós per continuar per la pista fins a la carretera, de menys d’un km. Queda un llarg tram de pistes (on s’enllaça de nou amb el PR) durant uns 5 km, per uns paisatges a estones llaurades, a estones erms fins a assolir el congost del riu Túria. De sobte, l’entorn canvia radicalment, bosc de ribera, obaga, amb pollancres, oms i alzines… Val la pena aturar-se en una espectacular roca foradada. El track hi entra puntualment.
A Villel hi ha l’allotjament a l’antiga fonda del poble. Un acollidor establiment senzill i familiar, a tocar de la carretera, on gaudireu d’un bon sopar.
Inclou: Esmorzar, sopar i allotjament a l’Hotel.
x
Día 6.- Villel – Albarrasí. Boscos, boscos i boscos…
55,94 Km. – 1.659 m. desnivell acumulat.
Al nord-oest de la Serra de Javalambre s’aixeca la petita però espessa serralada Peñarredonda, abans d’Albarrasí. Sense cap cim destacable i amb alçades mitjanes de 1.200 – 1.400 metres, destaca per la gran quantitat de boscos de pinedes. I sobretot, els Pinars de Rodeno. Una serra escassament poblada i amb pocs i petits pobles molt disseminats. Potser per això s’hi va instal·lar un important destacament republicà. I posteriorment, un gran campament de Maquis. I per això es lliura un petit pícnic per al migdia que cal dur a la motxilla (o us ho portarem en l’opció Assistida). Fins a Albarrasí no es pot menjar enlloc… tret de si és Festa Major o els dies forts de l’estiu.
Després de l’esmorzar, la pujada més llarga i constant del dia des del Santuari –i berenador– de la Fontsanta fins al Corral dels Bous. Després d’un parell de barrancs per un territori força més erm, es puja fins al Coll de Pradejos i a continuació, el Coll dels Burros creuant l’asfalt.
Aquí és on hi apareixen les antigues mostres de la Guerra Civil, en aquest espai buit i desolat. Encara queden visibles les antigues estructures del campament…
Després d’alguns colls, s’arriba a Valdecuenca i posteriorment, Saldon. Tots dos amb menys de 30 habitants (amb fonts i alguna plaça amb bancs per dinar) i comunicats per una estreta pista mal asfaltada… Ens trobem al mig de la mal anomenada “Espanya Vaciada” on la manca absoluta d’inversions (en els darrers segles) al territori ha provocat la migració cap a altres terres. El fruit del centralisme espanyol.
TARDA
Amb prou feines queden 10 km. La ruta podria anar directament a Albarrasí seguint el Vell Camí d’Albarrasí (PR) però paga la pena fer un tomb per voltar pel bonic Paisaje Protegido de Pinares de Rodeno. Cal enfilar-se uns 150 m. en 5 km per gaudir d’aquest entorn espectacular. A voltes, fins i tot és millor desviar-se uns metres i caminar un xic per assolir alguns dels punts més sorprenents, com el Mirador del Puerto (espectacular) o la zona de La Cocinilla del Obispo. Es torna per la Fuente del Arrastradero. La ruta passa a tocar per l’Abrigo de las Figuras Dispersas, l’Abrigo del Medio Caballo, l’Abrigo de los Dos Caballos i l’Abrigo del Arquero de los Callejeros Cerrados
Albarrasí, un dels pobles més bonics de Terol, tot i que a l’estiu i dies de festa, excessivament turístic. Malgrat tot, té un atractiu innegable, amb els portals sota muralles, les tarrasses, tot l’entramat de carrerons… i les magnífiques muralles. Cal reconèixer-ho: el casc antic és molt bonic.
L´allotjament en un Hotel; el poble disposa d´un munt de locals de restauració per sopar.
Inclou: Esmorzar, dinar (picnic) i allotjament Hotel.
X
Día 7 – Albarrasí – Teruel. El tram final.
36,64 Km. – 597 m. desnivell acumulat.
Albarrasí és encisador. Val a dir que, a cada cantonada, a cada racó, sembla meravellós… Els carrerons conserven el seu aire antic… Havent esmorzat, feu una visita a peu pel casc antic.
Però la ruta segueix… i es torna a creuar de nou el Paraje Protegido de Pinares de Rodena, aquest cop de sud-oest a nord-est fins a Gea d’Albarrasí. Allà, hi ha diverses opcions fins a Terol, però potser la més “concorreguda” entre els aficionats de la Btt és seguir per la pista, més o menys paral·lela al riu Gaudalaviar fins a Terol, passant per Sant Blai. És una pista principalment de baixada (excepte un petit tram on s’allunya de la llera del riu i s’enfila cap al nord) i de molt bon rodar, que en poques hores arriba a Terol. Allà hi ha l’equipatge (i el sopar) a l’allotjament on ja s’hi va estar la primera nit.
A la tarda es pot fer una passejada per Terol, visitant la ciutat, per finalitzar la Trans Terol Ruta 8 dies / 7 nits.
Inclou: Esmorzar, sopar i allotjament Hotel.
Día 8.- Sortida de Terol.
Havent esmorzat, sortida de Terol. Finalitza la Trans Teruel Ruta 8 dies.
Inclou: Esmorzar.
INCLOU:
Trans Teruel Ruta 8 dies / 7 nits
- DIa 1.- Terol. Inclou: Allotjament H***
- Dia 2.-Terol – Virgen de la Vega (Alcalá de la Selva). ¡Inici de l’aventura! Inclou: Esmorzar, sopar i allotjament H*** / H**
- Dia 3.– Alcalá de la Selva – Mosquerola (Mosqueruela). Creuant la Serra de Gúdar. Inclou: Esmorzar, sopar i allotjament H**
- Dia 4.– Mosquerola (Mosqueruela) – Móra de Rubiols (Mora de Rubielos). Quins pobles més encisadors!. Inclou: Esmorzar, dinar i allotjament H***
- Dia 5.- Móra de Rubiols (Mora de Rubielos) – Villel. Creuant la Serralada de Javalambre. Inclou: Esmorzar, sopar i allotjament H**
- Dia 6.– Villel – Albarracín. Los Bosques y más bosques… Inclou: Esmorzar, dinar (picnic) i allotjament H**
- Dia 7.- Albarrasí – Terol. El tram final.Esmorzar, sopar i allotjament H***
- Dia 8.- Sortida Terol. Esmorzar.
- Transport d’equipajes, entre els allotjaments.
- Assegurança obligatòria.
- Tracks en format GPX i TRK
- Mapes de la ruta en PDF.
X
NO INCLOU:
- Dinars i sopars no especificats.
- Xarrups, cafès, licors i altres extres NO especificats en els menus dels restaurants/hotels contractats.
- Assegurança de Cancel·lació.
- Entrades a museus, accessos a instal·lacions i visites durant la ruta
- Altres NO especificats.
- Bicicletes musculars / elèctriques (E-Bikes)
- GPS